Azoospèrmia
Causes d’esterilitat en homes
Les causes d’esterilitat en l’home són múltiples i una d’elles és la azoospèrmia, que és l’absència de producció d’espermatozoides. Es divideixen en quatre grups:
- Pre-testiculars.
- Testiculars.
- Post-testiculars.
- Problemes d’ejaculació.
Pre-testiculars
Entre les causes pre-testiculars es troben els problemes del sistema de regulació hormonal, que són responsables aproximadament del 10% dels casos d’esterilitat masculina.
Les malalties que afecten l’hipotàlem o la hipòfisi comporten un dèficit d’hormones gonadotropines que condicionen una escassa producció d’espermatozous (oligozoospèrmia) o una absència de producció (azoospèrmia).
Aquesta condició hormonal es coneix com a hipogonadisme hipogonadotròpic, i es pot solucionar mitjançant l’administració d’un tractament hormonal substitutiu amb gonadotropines.
Testiculars
El mal funcionament del mateix testicle en la producció d’espermatozous és la més freqüent, i representa un 55% dels problemes d’esterilitat de l’home.
Per poder respondre adequadament a l’estímul hormonal, el testicle ha de ser capaç de generar espermatozous; si per alguna raó l’espermatogènesi es veu afectada o danyada, la resposta serà disminuïda.
Aquest problema es pot deure a una gran varietat de causes entre les quals trobem:
- Síndrome de Klinefelter (malaltia hereditària).
- Falta de descens d’un o tots dos testicles en néixer (congènita), sobretot si no es va diagnosticar i corregir el problema durant els primers anys de vida.
- Varius de les venes del testicle (varicocele).
- Infecció del testicle (orquitis) per galteres (parotiditis) o per bacteris en infeccions de vies urinàries.
- Cops i ferides que lesionin greument els testicles (traumatisme).
- Exposició a calor excessiva.
- Ús de drogues que danyen les delicades cèl·lules que formen els espermatozous (alcohol, drogues).
- Exposició a radiació o a agents quimioterapèutics per al tractament de problemes oncològics (càncer).
- Malalties sistemàtiques com insuficiència renal o hepàtica.
*Per tant, el tractament i les probabilitats de curació són molt variables, d’acord amb l’origen del problema.
Post-testiculars
Les causes post-testiculars representen el segon grup més freqüent de causes. Es refereixen principalment als problemes d’obstrucció dels conductes per on els espermatozous són dirigits fins a les vesícules seminals, on s’uneixen al líquid seminal i d’allà passen a la uretra a través de la pròstata, per donar lloc al semen.
Aquestes obstruccions es poden deure a:
- Malformacions congènites.
- Infeccions.
- Cirurgia (postvasectomia).
- Traumatismes.
Altres causes posttesticulars són els desordres de la mobilitat o funció de l’espermatozou, que es classifiquen en:
- Congènits, com els de la cua de l’espermatozou, que ocasionen poca o nul·la mobilitat d’aquest (per exemple, a la síndrome dels filaments immòbils o síndrome de Kartagener).
- Adquirits, com quan després de la reversió de la vasectomia, es presenta una disfunció de l’epidídim i no s’activa la mobilitat dels espermatozous o no se’n completa la maduració, o quan per infecció, cirurgia o traumatisme es trenca la barrera hematotesticular (sang) i es produeixen anticossos contra els espermatozous, que n’afecten la funció i en disminueixen la capacitat de fertilitzar
Problemes d’ejaculació
Dins dels trastorns d’ejaculació, el més freqüent és l’ejaculació retrògrada, és a dir, que el semen en lloc de dirigir-se cap a l’exterior se’n va cap enrere, a la bufeta. D’aquesta manera, és impossible la descàrrega dins de la vagina i, per tant, l’embaràs.
Es presenta en trastorns neurològics com lesions de columna, en diabètics amb neuropatia diabètica o per cert tipus de medicaments.
